Carta a un maltractador

Aquella por insuportable que recórrer per el teu cos, aquella desconfiança que tens, tots aquells pensaments negatius, aquells pensaments que et causa aquella por que no et pots treure del cap... De veritat que creus que tot això és més fort que l’amor que sents per ella? O es que no l’estimes de veritat? Saps que mai aconseguiràs que ella continuï al teu costat si la tractes d’aquesta manera? Ella encara segueix amb tu perquè t’estima massa per donar-se compte però el dia en que ella es doni compte de que estar amb tu no val la pena et deixarà anar, et deixarà sol. Ho has sentit bé? Sí, et deixarà sol, aquell sentiment al que li tens tanta por, aquesta paraula que no et deixa dormir per les nits tranquil. Un dia d’aquets quan tornis a casa no hi haurà res d’ella, cap rastre que indiqui on ha anat, semblarà que ella mai ha estat allà, al teu costat, que mai ha existit. Que sents al escoltar totes aquestes paraules? Sents dolor? Aquest dolor que sents ara és el que ella sent cada cop que l’insultes, la pegues o la deixes feta pols fent-la sentir inferior a tu. Saps quin és el problema? Que saps que no es inferior a tu, que es molt més forta que tu, que ella no sent por a quedar-se sola y tu si. Ella pot viure tranquil·lament sola, y tu? Pots? Si ella et deixa per la teva culpa, per tot allò que li fas cada nit quan arribes a casa després de treballar, tu podries viure sol? Podries viure sense ella? Jo ja tinc respostes per totes aquestes preguntes però vull que les pensis tu sol. Pots pensar tu sol o també li tens por a fer-ho sol? Tota aquella por, aquell odi i aquella ràbia que et surt en aquells moment per què ho pagues amb ella? Ella que t’estima amb totes les seves forces, més que a res en el món i tu ho pagues contra ella. Hi ha milions de sortides més abans de arribar a les mans, mai s’ha d’arribar a les mans. Des de que ho vas fer la primera vegada no has pogut parar veritat? Per què no et pegues a tu mateix? Saps que se sent quan et peguen? Ho has sentit algun cop en la teva vida? Jo crec que no. Saps que se sent quan t’insulten dia a dia sense parar? Saps que se sent quan et fan creure que ets inferior, que no vals res? No, no ho saps. No saps res, no saps res de tot el que es pateix. Tu només ets una persona més que viu millor que ningú. Saps per què vius millor que ningú? Perquè la tens a ella. La tens al teu costat i tu no la valores. Saps qui et neteja la roba o et preparà el sopar? Ella ho fa tot, i com s’ho pagues tu? Pegant-la, insultant-la. Creus que això és normal? No, no ho és ja t’ho dic jo. Ella ho fa tot per tu i tu no fas res per ella. Poc a poc la estàs perdent, et quedes sense ella. Que se sent al saber tot això? Explica’m, que sents en aquest moment? Se que no t’agradat escoltar tot això però és la realitat. Creus que a ella li agrada escoltar tot el que li dius aquelles nits? Totes aquelles nits insultant-la i tu no por suportar unes petites paraules que t’escric? Saps que? No ets fort, ets la persona més dèbil que he vist en tota la meva vida, ets la persona més indefensa de tot el món. Sí, ets tot allò que li fas sentir a ella. Tot allò s’ho fas sentir per tu deixar-te de sentir així però jo se que no ho aconsegueixes, que no aconsegueixes res, només perdre-la. Que se sent al fer una cosa i rebre tot el contrari del que esperaves? Saps que? A ella l’has perdut fa molt temps, t’ha deixat d’estimar, només espera el moment per anar-se’n però encara no està preparada però aquest moment s’està apropant i quant més passa el temps menys la tens. Estàs sol. Només tu, la teva por, el teu odi i la teva inseguretat. Que faràs ara? Ara sentiràs tot el que ella ha sentit, tota aquella soledat. Ara tot tornarà a tu en contra teva. Ara et trobes tu sol en un túnel sense fons ple de la teva inseguretat, desconfiança, odi, ràbia i sobretot ple de la teva por. Podràs aguantar-ho com ella ho va fer?